VI edició de Via Escènica

Durant el mes de juliol, 10 municipis valencians viatgen a l’interior de les arts escèniques en la VI edició de Via Escènica

• El suport dels consistoris d’Alaquás, Alboraia, Aldaia, Alfafar, Almussafes, Alzira, Benifaió, Foios, Quart de Poblet i Rafelbunyol és imprescindible per a la celebració de la nova edició d’aquest programa de residències de creació vinculat a Russafa Escènica – Festival de Tardor.
• Via Escènica té per objectiu la participació ciutadana, la descentralització de la cultura i afavorir la mobilitat d’artistes emergents. Per a això organitza una xicoteta xarxa de distribució provincial que permet als espectacles que hagen sigut acollits en residència circular pels municipis adscrits al programa.
• Durant el mes de juliol, deu projectes escènics disposaran d’un espai de treball i gaudiran de trobades amb el grup d’espectadors del municipi d’acollida. Ja al setembre, aquests veïns exerciran com a programadors, triant altres peces del programa que vullguen portar als seus municipis.

L’aposta de 10 municipis de la província de València ha fet possible una nova edició de Via Escènica, el programa de residències de creació, participació ciutadana i descentralització de la cultura que va nàixer vinculat a Russafa Escènica – Festival de Tardor. Una iniciativa que hui impulsa la creació emergent i la seua exhibició més enllà del festival.

Els consistoris d’Alaquàs, Alboraia, Aldaia, Alfafar, Almussafes, Alzira, Benifaió, Foios, Quart de Poblet i Rafelbunyol han confirmat el seu compromís amb aquesta iniciativa, que en anteriors edicions també va rebre suports d’altres institucions. La confiança dels responsables de cultura d’aquests municipis ha permès mantenir un projecte que ofereix a la ciutadania la possibilitat de viatjar a l’interior de les arts escèniques.

Durant el mes de juliol, cada localitat allotja en un espai de la seua dotació cultural a l’equip creatiu d’un espectacle. Allí escriu, assaja i posa dempeus el muntatge que estrenarà al setembre, dins de la programació de Russafa Escènica dedicada a les característiques peces breus que s’exhibeixen en espais no convencionals del barri de Russafa, com ara cafeteries, coworking, galeries d’art, botigues…

A més, cada municipi d’acollida organitza un Grup d’Observació compost per veïns que participen en sessions de mediació on veuen els progressos del procés creatiu, fan les seues aportacions i acompanyen als artistes. Una experiència que permet recórrer camins normalment desconeguts per als qui no es dediquen de manera professional a les arts escèniques.

L’equip directiu de Via Escènica és conscient del calat que està tenint un programa al qual, en els últims anys, també s’han sumat artistes consolidats per a participar de l’experiència. “Tenim la sort que tant els tècnics de cultura com els veïns que han participat veuen els beneficis que té aquesta iniciativa i volen repetir”, expliquen Santi Ribelles, Marta García i Aurelia Díaz. Els tres destaquen que sentir-se partícip de l’evolució d’un procés de creació enriqueix i amplia la mirada de l’espectador, entrant en contacte amb disciplines o temàtiques que en un principi podrien semblar-li alienes. També, ofereix als artistes l’oportunitat de testar la resposta del públic, una orientació que influeix en l’evolució dels seus projectes.

La segona fase del programa es desenvolupa al setembre. Coincidint amb l’estrena de les peces dins de Russafa Escènica, els Grups d’Observació de cada municipi acudeixen a València per a veure els 10 espectacles que integrats en el programa i exerceixen com a programadors, triant dos més perquè, juntament amb la peça acollida en residència creativa, es representen en la seua localitat al llarg de la temporada. Una labor que els fa posar-se en la pell dels gestors culturals i que té un benefici col·lateral: activa una xicoteta xarxa de distribució on els espectacles nascuts d’aquest programa tenen representacions més enllà del festival, arribant a altres punts de la província de València, entrant en contacte amb públics molt diversos.

“Des que va nàixer Via Escènica, hem pogut veure com s’ha anat assentant i contribuint al desenvolupament de les arts escèniques. Sobretot, és un impuls per als creadors emergents i no entenem com les institucions que en altres ocasions han donat suport a la iniciativa ara retiren la seua aportació. Al final, perquè la nostra escena tinga futur, ha d’haver-hi un relleu generacional. Ací hem d’implicar-nos tots”, afirmen des de la direcció de Via Escènica.

CABARET, TITELLES, MUSICAL, PERFORMANCE, AUTOFICCIÓ, TEATRE FÍSIC, MONÒLEGS… LA VI EDICIÓ DE VIA ESCÈNICA MOSTRA LA VARIADA OROGRAFIA DE LES ARTS ESCÈNIQUES EMERGENTS

Alaquàs serà el municipi d’acollida per a la creació de Forastero forastero, un projecte de Hu Zhao amb el qual busca, a través de l’humor i la memòria, acostar-se a la figura de l’oriental que s’ha convertit en un veí més en qualsevol ciutat, però del qual es coneix ben poc.

Alboraia participarà del procés de creació de la comèdia musical Santa, de María Sáez i Ana Dayo. Una reflexió sobre el martiri al qual se sotmeten moltes dones, acceptant l’autoexigència, l’esgotament o la precarietat com un signe d’estoïcisme que enlaira el caràcter (i les acosta sospitosament a la vida d’una monja del segle XVI).

A Aldaia va a desenvolupar-se Dalt del més Amunt, de Misèria i companyia, una peça de teatre físic que parteix de la premissa de dos amics que han agafat sarna i han de fer repàs als matalassos que han freqüentat recentment. La culpa, els secrets i les vergonyes seran els elements d’una divertida proposta que naix dels intèrprets Nara Pérez i Daniel Tormo, amb la col·laboració de l’artista gràfica Helga Ambak i del dramaturg David Sánchez.

Alfafar és el municipi de residència de La Beata, de Apart Teatre. La intèrpret María Par i el director d’escena Pablo Díaz del Río treballaran en un monòleg on reflectir a l’ànima d’una jove aparentment allunyada de la religió, però que hereta una Bíblia després de la mort del seu germà. Això li farà dubtar si amaguen alguna cosa els qui van a missa de 12, si la puresa i el pecat poden conviure a l’interior de qualsevol ésser humà (fins i tot en el seu).

Almussafes acull Sr. Bien; una obra d’autoficció de Gabriel Soler per a la qual comptarà amb l’assistència dramatúrgica de Paula Llorens i l’acompanyament artístic de Laura Romero. L’intèrpret i el seu progenitor, cantant d’orquestra, es reuniran en escena. L’objectiu és abordar la figura ‘sagrada’ del pare, combinant música popular i teatre, per a veure què ocorre en l’edat adulta amb eixe mite construït durant la infància.

Alzira acollirà la residència creativa de la tragicomèdia Màret, de Típica Tòpica. Javi Nadal i Julieta Betancor proposen aquesta peça hiperrealista per a parlar de la família com un vincle sagrat… encara que sempre hi ha maneres de profanar-lo, sobretot si et fiques al llit amb la parella de la teua germana. Hi haurà possibilitat de redempció? Podran suportar el dol en vida?

Benifaió acull en residència creativa a la comèdia Enlatados, de Volvoreta, en la qual dos amics fan front a la devastació d’una bomba nuclear en un búnquer. Inspirada pel videojoc ‘60 seconds’, aquest projecte dels intèrprets Sergio Paredes i Natxo Olaya vol parlar de l’absurd de les guerres.

Quart de Poblet serà el lloc de residència per a Mi cara cuando…, una peça performativa de Julia Zac que tindrà l’assistència en dramatúrgia de Tomás Aragay. El propòsit és explorar el món del meme des de l’humor. Cos, veu, paraula, so i dansa convergiran per a recrear eixes imatges icòniques del passat que adquireixen noves connotacions en el present.

A Foios treballarà l’equip de El milagro, de Suspendidas Teatro, un cabaret ambientat en un espai on el màrqueting i la fe es creuen per a fer d’allò sagrat un producte. Este projecte de les intèrprets Estela Domínguez i Jimena Serrano comptarà amb text i direcció d’una de les veus més singulars de la jove escena valenciana, Marian Villaescusa.

Finalment, Rafelbunyol serà durant el mes de juliol la incubadora de Peter Pank, de Karurosu Teatro. Una peça de titelles per a tots els públics que es proposa transformar la mítica Peter Pan en una aventura espacial i futurista sense perdre la seua essència: la dicotomia entre la responsabilitat adulta i la llibertat infantil. Una creació i interpretació de Carlos Carvajal, candidat als Premis Max 2026 com a millor autor revelació per l’espectacle Ciudad Shîdo – Leyenda de muñecos ciberpunk.

Així es completa la selecció de peces per a 2026 de Via Escènica, amb temes, disciplines, tons i estils diversos que ofereixen una panoràmica del variat paisatge de les arts escèniques i de talents que poden marcar el seu camí els pròxims anys.

PER A MÉS INFORMACIÓ

María García Torres / premsa@russafaescenica.com / 658 23 95 06

2 de juny de 2026. A les 20 hores.

Reinauguració de l’escultura “HARMONIES” de José Antonio Orts.

“Música per un tub” CONCERT a càrrec de AMORES grup de percussió.

La placa conmemorativa que acompanya escultura diu així:

HARMONIES

Autor: José Antonio Orts.

Escultura permanent, Cinturó Verd d’Aldaia, 2001

Components electrònics, cèl·lules fotoconductores, plaques fotovoltaiques, altaveus, ferro i acer inoxidable.

Obra restaurada i modificada per l’autor en 2026, amb motiu del 25é aniversari de la seua creació.

Harmonies és una escultura sonora, fotosensible i autònoma concebuda per a generar una experiència perceptiva en contínua transformació dins de l’espai que ocupa. L’obra produïx una eufonia composta per seqüències de sons percussius afinats, la intensitat i el ritme dels quals varien constantment al llarg del dia.

La intensitat sonora depén de la lluminositat del cel, mentre que el ritme es modifica en funció de la il·luminació del sol i de les ombres projectades pels espectadors. D’esta manera, la peça establix una relació directa amb els cicles naturals i amb la presència humana, generant configuracions sonores sempre canviants.

Les percussions evoquen melodies d’evolució lenta i contínua: quasi imperceptibles a l’alba, s’acceleren gradualment fins a arribar a la seua major activitat al migdia i, posteriorment, desenvolupen un prolongat ritardando fins al vespre.

Durant la nit, l’escultura roman en silenci. L’energia necessària per al seu funcionament procedix exclusivament de la llum natural, captada mitjançant plaques fotovoltaiques integrades en la mateixa obra, la qual cosa reforça el seu caràcter autònom i la seua vinculació amb l’entorn.