Aldaia : Història

Ajuntament vell
Baixà Crist
C. Convivencia

Es coneixen restes de la cultura romana en diversos llocs del terme. Després de la conquesta de Jaume I, Aldaia fou atorgada al monestir de Sant Vicent de la Roqueta de València, a l'igual que la població veïna de Quart de Poblet, compartint amb esta les mateixes vicissituds històriques fins a l'extinció de les senyories en el segle XIX.

Evolució demogràfica

La història demogràfica és semblant a la d’altres nuclis de la comarca de l'Horta Sud: en 1510 el poble tenia 46 famílies, que pujaren a 60 en 1572 i a 130 en 1609. Amb l'expulsió dels moriscos i la crisi general del segle XVII, la població del terme va baixar a 110 famílies en 1646, que perduraren aproximadament durant tot el segle, fins a 1713.

Se sap que en 1787 en Aldaia vivien 1.500 persones, i en 1877 ja eren 2.175 els habitants. A partir d'ací, el creixement ha estat constant, moderat a les primeres dècades del segle XX: al 1900 arribaven fins a 2.900 i en 1930 es sobrepassaven els 3.500 habitants i trenta anys després, en 1960, el poble s'havia duplicat fins als 7.380 habitants.

La corrent immigratòria de la dècada dels seixanta i setanta explica que al 1981 Aldaia concentrara 20.800 persones, pràcticament triplicant el nombre d'habitants en vint anys. Fins i tot en l'última dècada, la població ha augmentat en uns quatre mil habitants, fins arribar als més de 27.000 de l'actualitat.

Cal destacar que Aldaia és un municipi jove, perquè predominen les persones entre els 16 i els 40 anys d'edat. Este creixement demogràfic s'ha vist correspost amb una expansió urbana des del vell nucli originari de la Plaça de la Constitució, Coladors, Santa Bàrbara, Sant Antoni i Carrer Major. Aldaia comptava amb una gran cisterna del segle XIV en l'antic carrer de la Pilota que rebia aigua de la sèquia de Benàger-Faitanar.

De la zona antiga del poble cal destacar l'església parroquial de la Mare de Déu de l'Anunciació, edifici construït entre les acaballes del segle XV i començaments del XVI, amb reformes i decoracions posteriors -sobretot del segle XVIII- que no amaguen els trets gòtics de la fàbrica original, especialment en les nervadures de la nau principal, que té 16 metres de longitud, 15 d'alçada i 9 d'amplitud. La capella de la Comunió és del segle XIX.

Expansió e indústria local

A partir del nucli central, el poble es va estendre cap al sud en els anys trenta, buscant la via fèrria de la línia d'Utiel mitjançant el carrer de l'Església. Després, la progressió ha estat més general en totes les direccions, creuant fins i tot el ferrocarril i apropant-se als primers barris d'Alaquàs, gràcies a l'avinguda Dos de Maig, continuació del vell carrer de l'Església.

Tradicionalment, Aldaia ha estat un poble de base econòmica artesanal, evolucionant cap a l'activitat industrial (37% dels ocupats). Al segle XIX i XX, els "teulers", tallers de pipes i joguines i, sobretot, els ventalls caracteritzaven la manufactura del poble. Ara els sectors secundaris són altres: indústria de la fusta, fabricació de productes metàl·lics, plàstics i encara queden algunes empreses que fabriquen i venen els coneguts ventalls d'Aldaia.

Ara, sols un 1'5% dels ocupats del poble treballen encara al camp, conreant les 769 hectàrees de regadiu i les 45 de secà. En les primeres destaquen els cítrics (amb 613 hectàrees) i en les segons les garrofes (26 hectàrees). Els treballadors dels serveis son un 49 %, mentre que els del sector de la construcció són un 12%.

En relació al seu terme, Aldaia té molt de sòl industrial: un 20% del terme. Esta superfície és reparteix entre les dotze zones que existeixen, quasi totes elles en la meitat oriental i al voltant del nou enllaç amb la N-III des d'Albal i del ferrocarril. Es tracta de les zones de La Fillola, casc urbà del Barri del Crist, La Lloma, Sant Josep, Coscollar, Barranc dels Cavalls, El Crist, Encreullades, Carretera Pla de Quart, El Pou, casc urbà d'Aldaia i Bonaire.

Cultura i tradicions

Hi ha restes de l'època romana trobats en l'Ereta dels Moros, La Punja i Les Bases, tot destruït pels usos industrials i agrícoles. Es celebren les festes del Crist dels Necessitats en el mes d'agost. Els habitants d'este municipi reben el nom d'aldaiers.